Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
La plaça del Diamant
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada a Barcelona el 1962.
Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…
,
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
Sant Eudald de Jou (Montagut de Fluvià)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Hom pot observar perfectament les modificacions que alteraren substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció L’església de Sant Eudald de Jou centra el veïnat disseminat dels Vilars, al cantó de tramuntana del Cos És enlairada dalt un serrat, als vessants meridionals del puig Sacreu, entre la riera de Sant Eudald, afluent a la de Castellar, i el Torrent de l’Estanyol, afluent al Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG646775 Hom hi pot arribar per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Entre els…
Martí Genís i Aguilar
Martí Genís i Aguilar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1874 en farmàcia, s’hi establí definitivament Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució…
música del Pakistan
Música
Música desenvolupada al Pakistan.
La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la Frontera del Nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió naixement,…
música del Vietnam
Música
Música desenvolupada a Vietnam.
Tot i que la cultura vietnamita té una personalitat molt clara, està molt influïda per la Xina i també, encara que menys, per l’Índia El que es considera música vietnamita s’ha anat configurant entre els segles XV i XX, després d’un període previ -segles X al XIV- caracteritzat per la forta influència de les músiques de la Xina i de l’antic regne indi de Txampa El sistema tonal de la música vietnamita és format bàsicament per escales pentatòniques, que també poden tenir dos graus auxiliars que s’usen en motius ornamentals Es coneixen dos sistemes modals principals, anomenats bac i nam , que…
música de Varsòvia
Música
Música desenvolupada a Varsòvia (Polònia).
Les primeres notícies sobre la vida musical de la ciutat daten del començament del segle XVI, amb la fundació de la Konfraternia Literacka Confraternitat Literària, que proveïa de cants litúrgics la parròquia de la catedral el diumenge i els dies de festa A l’església benedictina de Santa Anna es conserva el Psalterz Chrystusowy 'Saltiri de Crist', de Ladislaw de Gielniów mort el 1505, important recull de cançons de caràcter bàsicament popular El 1596 es cremà el castell reial de Cracòvia i la cort es traslladà a Varsòvia, que el 1611 es convertí en la capital La capella reial…
música de Vic
Música
Música desenvolupada a Vic (Osona).
Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…
teatre i música
Música
La interpretació musical en el teatre es remunta als mateixos orígens del fet teatral.
És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…
Václav Havel

Václav Havel
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg i polític txec.
A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el…