Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
ànec corredor
Ànec corredor indi
Bjoern Clauss (CC BY-SA 2.5)
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, d’aspecte molt diferent als altres ànecs.
Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d' India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran qualitat de posta ous grans, de…
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos…
retina
Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns,…
sami
Sami amb un trineu
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Etnologia
Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.
La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els ulls d’ametlla,…
llautó
Tecnologia
Aliatge de coure amb zinc (d’un 5 a un 45% de zinc) i, eventualment, petites quantitats d’altres metalls (Pb, Sn, Al, Mn, Si, etc).
Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és molt elevada…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…
Santa Maria de Cotlliure
Art romànic
La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà esquerra sota…
bedoll
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és…