Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-…

Situació Panoràmica general del turó de Privà amb les restes del castell i de l’església de Santa Margarida ECSA - JGiralt Dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal, s’aixeca el turó on són situats tant aquest castell com l’església de Santa Margarida de Privà Mapa 32-13327 Situació 31TCG185404 És una mica difícil d’arribar-hi El camí més curt i fàcil és camp a través, o bé per la banda de ponent o bé per la meridional, sempre partint des de la pista que porta de Vilanova a l’antic baixador del tren, sobre el riu Noguera…

El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…

El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…

Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…

Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí Puffinus puffinus als Països Catalans Maber, original dels autors L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P puffinus yelkouan de la Mediterrània oriental Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P puffinus mauretanicus nidificant exclusiu a les illes Balears, que hom pot veure durant tot l’any,…

Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…

Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “ Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis ” Dos anys després, l’any mil…

Situació La roca amb gravats és situada a la propietat del Mas Gili de Vilalleons Aquesta pedra és situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,6 —y 38,8 31 tdg 436388 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons A mà esquerra hi ha un camí carreter que mena al mas Gili un cop passada la casa i continuant pel mateix camí hi ha un trencall, a mà esquerra, a pocs metres del qual es troba la roca amb gravats ACR Gravats rupestres El suport de les figuracions el forma una roca, aproximadament d’un…