Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Les mimosàcies
Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les flors de les…
Sant Andreu de la Barca
Art romànic
Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el 1142 Fou…
Olga Tokarczuk

Olga Tokarczuk
Literatura
Escriptora polonesa.
Graduada en psicologia per la Universitat de Varsòvia 1985, s’establí com a terapeuta El 1989 publicà el recull de poemes Miasto w lustrach ‘Ciutats en miralls’ Obtingué ressò amb la seva primera novella Podróż ludzi Księgi ‘El viatge d’un llibre’, 1993, una ficció històrica situada a la França del segle XVII, que segueix l’esquema de la resolució d’un enigma com a paràbola d’una cerca de sentit Després d’ EE 1996, novella amb elements fantàstics i històrics, el mateix any publicà Prawiek i inne czasy ‘Un lloc anomenat Antany’, una epopeia local de ressonàncies mítiques que es desenvolupa…
Castellot de la Moixella (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Fragment de mur amb filades de pedres collocades en opus spicatum Arxiu Patrimoni Artístic Nacional Les restes del Castellot de la Moixella són situades en una població de la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°28′00” — y 42°26′35” Per a accedir-hi cal agafar la carretera que va de Sant Julià de Lòria a Fontaneda A mig camí i a mà esquerra hi ha un trencall que hi porta MPM Història El primer document que parla del conjunt de la Moixella és de l’any 907 i és una donació de terres, entre d’altres d’aquest terme, a Santa Maria de la Seu per part del comte…
Santa Fe de Guardiola (Bassella)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, on es veu l’absis assentat sobre un esperó rocallós ECSA - JA Adell El poble de Guardiola de Bassella o Guardiola de Segre és situat al vessant nord de la serra de Pubill L’església de Santa Fe és la parròquia del poble Mapa 34-13329 Situació 31TCG572470 El camí per anar al veïnat de Guardiola de Bassella surt del quilòmetre 80 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell JAA Història Malauradament no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la Santa Fe i sufragània de la de Bassella MLIC…
Sant Joan dels Hospitalers (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851 La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929, que quedà tal…
Valentín R. González
Cinematografia
Guionista i director.
Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad 1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…
Pere Rosselló i Bover
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari i poeta.
És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989 El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’…
,
tuba wagneriana
Música
Tipus especial de tuba, de forma ovalada i amb el pavelló orientat cap amunt, que fou concebut i construït a instàncies de R. Wagner, el 1870, per a les representacions de L’anell del Nibelung.
En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…