Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
gueto
Sociologia
Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat a la qual pertany, la qual cosa genera unes característiques més aguditzades que les primitives mitjançant el sorgiment d’una subcultura i uns elements semblants i equivalents al concepte de classe social tradicional.
Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians
guardamà
Oficis manuals
Guant de cuir que envolta el carp però deixa els dits al descobert, i a vegades té un tros de metall, anomenat dau, cosit a la part que resta damunt el palmell, i que empren els mestres velers, els sabaters, etc, per a protegir la mà del frec del fil i per a poder fer força amb l’agulla de cosir.
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats
pluriarc

Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una mena de didal…
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
La fauna i el poblament animal a la sabana
Les adaptacions dels animals a la vida a la sabana L’estació seca sol provocar condicions difícils per a la vegetació que repercuteixen sobre les poblacions dels animals herbívors, l’alimentació dels quals perilla al mateix temps que disminueix la disponibilitat d’aigua per a abeurar-se Les diverses espècies animals de sabana s’han d’adaptar a aquest cicle i ho fan de diferents maneres segons la seva anatomia, fisiologia, comportament i durada de la vida L’escassesa de plantes llenyoses, altrament, planteja als animals problemes de cau i de protecció En resposta a aquesta reducció, es…
El mitjà de comunicació més antic: el teatre
Com es pot traçar la història del teatre Quan passem un vespre a casa, amb els amics, és fàcil que a algú se li acudeixi de proposar el joc d’“endevinar pellícules” Aleshores s’aparten cadires i s’enretira la taula per crear un espai per a la representació, mentre dues persones se separen del grup per triar el títol famós que caldrà representar i per decidir com serà la posada en escena Mentrestant, els presents s’han agrupat en actitud expectant, i esperen l’aparició dels dos mims Tothom està preparat per a endevinar, en els gestos dels actors, el títol secret I el qui l’encerta primer, tria…
Societats i comportaments animals
La vida social dels animals Quan pensem en l’organització social dels humans de seguida ens ve al cap que el nucli organitzat més simple és el de la família Més enllà d’aquesta primera forma associativa, basada en l’exigència de tenir cura dels fills que en néixer no són autònoms, la societat humana s’ha organitzat en models que depenen de les formes de poder polític, econòmic i ideològic creades pels homes al llarg de la història i arreu del món Si centrem la nostra atenció envers els animals, què podem dir sobre les seves formes d’agrupació social Viuen aïllats, en grups familiars o en…
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…