Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
Sant Donat de Sedó (Torrefeta)
Art romànic
Situació Temple romànic, ampliat amb capelles laterals i un campanar ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Donat és a la part alta del nucli urbà de Sedó, situat a la riba dreta del Sió, al sector ponentí del terme municipal Mapa 34-14 361 Situació 31TCG555217 Per a arribar-hi, des del nucli de població de Tarroja de Segarra, a mig camí entre Cervera i Guissona, cal prendre la carretera L-324 en direcció a Concabella, i a 1,5 km es troba el poble de Sedó XSB Història Tot i que les primeres referències sobre l’església de Sedó són de mitjan segle XI, el lloc i el castell de Sedó són…
Santa Maria del Vilosell
Art romànic
Situació Església d’una nau molt transformada i alterada per ampliacions tardanes ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli urbà del poble del Vilosell, que és a l’extrem sud-est de la comarca, al peu dels primers contraforts de la serra de Prades, a la riba dreta de la vall del Set Mapa 33-16 417 Situació 31TCF284835 Des de l’Albi, al costat de l’autopista A-2, cal prendre la carretera LP-7013, que en direcció sud condueix al Vilosell També s’hi arriba des de Vallclara JAA-CPO Història La primera notícia de què es disposa sobre el Vilosell…
Sant Miquel de Llotes
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, molt modificada per reformes tardanes ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble homònim, situat a la dreta de la ribera de Gimenell, en els primers contraforts dels Aspres Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 49,8” N - Long 2° 37’ 29,4” E Sant Miquel de Llotes és 3 km al sud d’Illa S’hi arriba per la carretera D-2, que parteix de la N-116 a l’altura d’Illa Història El lloc de Llotes era originàriament, i durant molt temps ho va continuar essent, una simple dependència de la villa d’Illa És el que es desprèn d’un diploma de Carles el…
Variants de la conducta sexual: heterosexualitat i homosexualitat
La manera més estesa de comportament sexual és l’atracció eròtica i afectiva per persones de sexe diferent al propi, conducta que és anomenada heterosexual Una variant també estesa és, però, l’atracció per persones del mateix sexe, conducta que és anomenada homosexual hi ha altres termes per a designar els individus que presenten preferentment tendències homosexuals gais en el cas dels homes i lesbianes en el cas de les dones En realitat, no és adequat parlar de persones hetero o homosexuals, sinó de conductes hetero o homosexuals, ja que es considera que en tota la població hi ha un…
Alimentació
Sens dubte, pocs fets són tan fonamentals en la nostra vida quotidiana com l’ alimentació És evident que la ingestió regular d’aliments és un pas previ indispensable per a garantir la nutrició , que és com s’anomena el conjunt de processos fisiologies mitjançant els quals l’organisme incorpora i utilitza els diversos materials o nutrients que necessita per a mantenir un funcionament adequat Hi ha altres factors, però, que són responsables que l’alimentació sigui una activitat rellevant Només caldria destacar que gran part del nostre temps està dedicat a l’obtenció i preparació d’aliments —…
música de Santiago de Xile
Música
Música desenvolupada a Santiago de Xile (Xile).
La ciutat té el seu origen en un fortí creat el 1540 per Pedro de Valdivia Des dels primers moments de la presència espanyola a Xile, es té notícia d’activitat musical a les diverses esglésies de la ciutat En aquella època la música religiosa que es practicava era el cant pla, però també s’interpretaven peces que combinaven elements de la música popular espanyola amb altres d’origen indígena i africà La documentació es torna més abundant amb l’arribada del segle XVIII En aquesta època el repertori era format per peces de compositors de la Península Ibèrica -com ara el català A Soler- i també…
música d’Oxford
Música
Música desenvolupada a Oxford (Anglaterra).
Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…
trio de corda
Música
Conjunt de cambra constituït per tres instruments de corda (normalment violí, viola i violoncel), o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…
Aristòfanes
Teatre
Comediògraf grec.
Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…
Terrerola rogenca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…