Resultats de la cerca

El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…

Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…

Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Tur És l’església parroquial del terme municipal de Palau de Santa Eulàlia, que s’estén a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a mà esquerra del Fluvià Els dos nuclis principals són el llogaret de Palau Sardiaca i el poble de Santa Eulàlia o Santa Eulàlia de Palau, que és el cap administratiu i el lloc on es troba l’església parroquial Així, doncs, el nom del municipi prové de la fusió d’aquests dos topònims Mapa 258M781 Situació 31DG972693 Per anar-hi hom pot agafar la carretera local que hi porta des de…

Situació Una de les torres que han restat del castell F Tur El castell, després santuari de Sant Andreu, era situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic Mapa 296M781 Situació 31TEG067506 Per la carretera de Canapost a Serra de Daró, un cop passat el poble d’Ullastret es troba, a la dreta, el camí que porta a les ruïnes de la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències en el mateix punt hi ha els vestigis del castell medieval…

Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…

Situació Església parroquial del municipi de Vilajuïga, situat a 31 m d’altitud, al raiguer de la serra de Rodes, a la vora esquerra de la riera de Vilajuïga, que recull les aigües dels barrancs que en davallen torrencialment Les cases de la població s’agrupen entorn de la vella església Mapa 258M781 Situació 31TEG079862 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la carretera de Portbou i trencar, a mà dreta, vers la que porta a Roses a 1 km de la cruïlla es troba Vilajuïga Hom hi pot anar també per la carretera de Figueres a Roses abans de la darrera població, cal agafar la carretera de…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…

Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…