Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Santa Maria de Bolòs (Camprodon)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació M Anglada L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa Mapa 256M781 Situació 31TDG524837 Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa Prop del límit dels antics termes…
Santa Maria de Salomó
Art romànic
Situació Portada romànica de l’antiga església, integrada al nou edifici d’estil barroc ECSA - I Companys L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli antic de Salomó, no gaire lluny de la carretera Mapa 34-17446 Situació 31TCF639658 A Salomó, s’hi pot accedir per diversos indrets Sortint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i pocs quilòmetres abans d’arribar a Altafulla s’ha d’agafar, a mà esquerra, la carretera local T-202, que en un recorregut aproximat d’uns 13 km porta directament al poble de Salomó També s’hi arriba per l’autopista AP-2, per la sortida de Santes Creus…
Castell de la Granadella (Camarles)
Art romànic
Situació Torre de l’antiga fortalesa, amb la porta originària al nivell del segon pis, i la porta d’entrada actual precedida d’una graonada ECSA - J Colomé El castell de la Granadella, del qual resta solament una torre, centra el petit nucli del mateix nom, situat a l’oest del barranc de la Granadella, al sud-est de Camarles Mapa 32-20 522 Situació 31TBF028158 A la Granadella s’accedeix, des del nucli de la població de Camarles, per la carretera que comunica amb el Lligallo del Roig o Cases del Roig JMT Història La primera menció documental del terme de la Granadella és del gener del 1153,…
Sant Andreu de Ribesaltes
Art romànic
Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117 PP Història Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923 —o 930— dins…
L’apropiació i l’ús dels oceans
Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses conferències per…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
Tritó palmat
Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera…
Els materials hercinians
Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…
Tavèrnoles

Sector del poble de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…