Resultats de la cerca

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés

Feu els seus primers estudis a l’Escola Blanquerna Treballà com a professor a l’Acadèmia Gracienca, que el seu pare fundà i dirigí a Barcelona Emigrà als Estats Units 1945 i s’establí a Nova York Fou president de la Vibratechniques Corporation des del 1947 Formà part de la junta directiva del Centre Català de Nova York 1947-52 El 1959 fundà la Cambra de Comerç Espanyola de Nova York El 1985 fou condecorat pel rei d’Espanya amb el títol de comanador de l’orde del Mèrit Civil

Vicens Vives hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola Rahola fou deixeble d’A Galí i de l’Escola Blanquerna L’editorial centra l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació Història de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja 1954 és la primera obra didàctica en català des del 1939 Beceroles d’ Àngels Garriga 1965 la primera destinada als infants La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques C Pleyan i matemàtiques ZP Dienes i del català és remarcable

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003

La primera de caràcter privat a Catalunya, nasqué de la integració de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques, entre les quals l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions La Salle, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica i l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre Posteriorment incorporà nous centres, com ara l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses i l’Institut Catòlic d’Estudis…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del…

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb…