Resultats de la cerca

Fill de Gausbert I i de Trudegarda Es casà amb Ava El seu llarg govern fou molt pacífic, la qual cosa féu que traslladés la capital a Castelló d’Empúries Afavorí molts monestirs i moltes esglésies, i contribuí a la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes Fou el primer comte català a encunyar moneda prescindint del rei de França El rei Lotari, en dos preceptes, un per a Sant Genís de Fontanes 981 i l’altre en favor del comte, l’anomena “amic nostre caríssim” i duc Amb el canvi de dinastia 987 manifestà el seu legitimisme carolingi reconeixent Carles de Lotaríngia Sembla que…

Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la…

Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona 1371…

Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…

Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145,…

El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant Joan la Cella,…

Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al s XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…