Resultats de la cerca

El 1945 creà amb la Compañía Sevillana de Electricidad i Hidroeléctrica Española l’empresa Saltos del Guadiana Construí la primera central nuclear de l’Estat espanyol, la de Zorita El 1970 es convertí en Unión Eléctrica El 1982 es fusionà amb Fuerzas Eléctricas del Noroeste —Fenosa— i prengué la denominació Unión Eléctrica Fenosa fins que el 2001 la canvià per l’actual Unión Fenosa Té centrals tèrmiques a conques fluvials, centrals tèrmiques de carbó, tèrmiques de fuel i tèrmiques d’energia nuclear Durant la dècada dels noranta diversificà la seva activitat dintre del sector…

Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces…

Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una…

Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…

Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…

Inicià la seva activitat en el món de l’art com a pintor Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Sevilla Molt aviat, el seu interès pel treball de Marcel Duchamp el portà a decantar-se per una activitat més conceptual que interrelaciona l’àmbit privat amb el públic Les intervencions com Cápsula de Tiempo Córdoba Sevilla, 1992, La Isla del Copyright Bilbao, 1995 o CopiaCabana Guadiana, 1996, estan ideades i gestionades per collectius i obertes a collaboradors Des de la meitat dels anys noranta treballa en projectes site specific en diferents ciutats, que estan vinculats entre si i…

La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…

Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué poblament…