Resultats de la cerca

Fill del tenor Carles Llorens, fou músic de diferents regiments a partir del 1840 Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro 1850 i les sarsueles Federico II el Grande 1853 i Por balcones y ventanas 1867 És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa

Vida Cursà filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona 1927-30 i feu de professor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Institut de Cultura de la Dona que Treballa a Barcelona 1931, entre d’altres Collaborà com a redactor en el setmanari "Abril", d’ERC 1931-34, "La Veu d’Olot", l’avantguardista "Hèlix" 1929-30 i "Mirador" 1933 Publicà la novella La ben nascuda 1937, una rèplica de La ben plantada , d’Eugeni d’Ors Després d’un viatge a Rússia el 1934 i de fer-se militant del PSUC, ocupà els càrrecs de secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i de la Unió de Rabassaires de…

Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista…

Conegut com Xavi Llorens , al principi de la dècada de 1980 formà part del Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment formà part del FC Barcelona, on fou jugador fins el 1989 i entrenador durant la temporada 1989-90 Guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Formà part de la selecció catalana, en ocasions fent de jugador i entrenador La temporada 1990-91 dirigí l’Indústries García Més endavant tornà al FC Barcelona i es dedicà a la formació del futbol base del club Des de la temporada 2006-07 entrena l’equip sènior de futbol femení del Barça…

Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…

Vida i obra Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al s XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, publicà, en dos volums, una Historia de la ciudad de Denia 1874-76, notable per la qualitat de les seves fonts i molt ben rebuda per la crítica L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad Arqueológica Valenciana 1875, soci d’honor de la…

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà activament al periodisme fundà Hèlix i dirigí Abril i La Terra Compromès políticament –fou secretari de la Unió de Rabassaires, militant d’ERC i, després, del PSUC, i capità d’infanteria durant la Guerra Civil Espanyola–, s’exilià 1939, primer a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela El 1937 publicà La ben nascuda –ampliada i modificada en una nova edició Caracas 1958–, on definí un arquetipus femení d’extracció obrera oposat al que Eugeni d’Ors definí a La ben plantada També escriví Com han estat i com som els…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana 1969 i de la…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la…

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fundà la revista “Hèlix” i fou director del setmanari “Abril” i del periòdic “La Terra” Secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria, s’exilià el 1939, i residí a França, a Mèxic i a Veneçuela, on es distingí com a promotor del Centre Català El Centre Català en les seves noces d’or , Caracas 1970 Publicà La ben nascuda 1937, rèplica de La ben plantada d’Eugeni d’Ors, Com han estat i com som els catalans 1968, assaig polèmic, Josep Robreño El nou concepte de la Renaixença 1981 i altres opuscles polítics