Resultats de la cerca

Es diplomà en llengües modernes a la Universitat de Cambridge i fou deixeble de la clavicembalista Mary Potts Perfeccionà la seva tècnica musical amb Gustav Leonhardt a Amsterdam Al principi de la dècada dels seixanta començà a actuar com a solista i a collaborar amb diferents formacions dedicades a la música antiga L’any 1971 tocà per primera vegada als Estats Units El 1979 es traslladà de Londres a Toronto, ciutat on començà a impartir classes al conservatori i a la universitat Té un repertori molt extens, però ha destacat particularment com a intèrpret de música de teclat anglesa Ha…

Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera…

Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant…

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…

Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intellectual, i interna o externa— d…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

Fill d’Orlando Gibbons, es formà com a nen cantor a la capella reial anglesa i al costat del seu progenitor A la mort del seu pare, el 1625, anà a viure amb el seu oncle Edward Gibbons, que exercia el càrrec d’organista a la catedral d’Exeter Del 1638 al 1642, moment de la supressió de la música d’església per causa de la guerra civil, fou organista a la catedral de Winchester A partir del 1651 fou mestre d’orgue i virginal a Londres El 1660 fou nomenat organista de la capella reial, organista privat de Carles II i organista de la catedral de Westminster Es mantingué en el servei reial fins…

En 1639-46 aprengué l’ofici d’impressor, i l’any 1647 fou admès al gremi Installà el seu taller a prop de Temple Church Londres De la seva producció destacaren els pamflets proreialistes La seva primera publicació musical fou The English Dancing Master 1651, collecció de balades, a la qual seguí, entre d’altres, A breefe introduction to the skill musick for song and viol 1654, que esdevingué molt popular Playford destacà en l’edició de salms i himnes The Whole Book of Psalms , 1611 Psalms and Hymns , 1671, per a la qual el 1681 obtingué un privilegi reial Moltes de les seves sèries incloïen…

Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…