Resultats de la cerca

L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377 ECSA - GSerra La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present collecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’erecció d’un…

Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…

Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…

El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…

Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Ramon…

Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…