Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…
Castell de Múnter (Muntanyola)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…
Francesc Pi i Margall
Historiografia catalana
Polític, escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…
Castell de la Fullola (Tortosa)
Art romànic
Situació Espectacular torre del castell, de gran esveltesa ECSA - J Colomé Les restes del castell de la Fullola són situades en un petit turó, centre d’una vall que s’estén entre la serra de les Moles i el coll de la Mola, uns 12 km al nord-est de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF017265 De la carretera que va de Tortosa a l’autopista C-237, a uns 8 km de Tortosa, on hi ha una pedrera, surt a mà esquerra la carretera que porta cap a l’Hostalet de la Mosca 8 km, des d’on agafarem la pista de terra que segueix, en direcció N, el torrent de la Fullola 5 km, moltes vegades pel curs del riu…
Sant Joan de Térmens
Art romànic
Situació Interior de l’església un cop acabada l’excavació del 1986, on es poden veure els murs laterals i la capçalera de l’església primitiva JR González L’antiga església parroquial de Sant Joan de Térmens es troba vora les restes de l’antic castell, a la part alta de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 S’arriba al temple, ara convertit en centre cultural, pel carrer Major, que puja des de la plaça del mateix nom, l’autèntic nexe entre la vila vella i la nova Història Durant l’etapa que el castell de Térmens fou dels Anglesola no tenim cap prova de la construcció d’una església…
Castell de Calonge de Segarra
Art romànic
Situació Notables vestigis d’aquesta fortalesa, domini tradicional de la casa vescomtal de Cardona ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades dalt d’un turó, sota el qual hi ha l’església de Santa Fe, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf, en contacte amb el Bages Mapa 35-14352 Situació 31TCG739233 Història L’accés es fa per la carretera de Ponts En arribar a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta s’inicia una ampla carretera que deixa pràcticament a tocar de l’església i el castell FJM-AMB Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de…
Castell d’Hortal (Llers)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell d'Hortal, de planta circular, erigida vora l’angle nord-occidental del recinte fortificat Possiblement, es tracta d’una construcció del segle XIII F Tur Les restes d’aquest castell són situades a poc més d’1 km a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell no gaire prominent, però voltat d’espadats, d’una manera especial als costats de tramuntana i de llevant, sobre el curs d’un torrent Mapa 258M781 Situació 31TDG915835 Per anar-hi des de Llers, cal agafar la carretera de Terrades Després de la creu de terme, que hom deixa…
Sant Esteve de Pujol de Planès (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la capçalera, amb tres absis, bellament decorats amb arcuacions cegues i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan L’església, situada vora la masia del Pujol de Planès, és enfilada a l’extrem meridional de la Serra de Querol, sobre el ribatge dret de la riera de Navel, en una contrada estesa al sector est del terme, propera al municipi de Serrateix, a l’interfluvi de les rieres de l’Hospital i de Navel, que s’uneixen abans de desembocar al Cardener, ja al terme de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
La guerra de les ones. 1941-77
La ràdio va protagonitzar una part important de la vida política durant els anys 1930 i, des del 1939, va esdevenir una peça clau en la lluita política La Segona Guerra Mundial 1939-45 i, sobretot, la guerra freda 1947-89, difícilment es podrien entendre sense les emissions radiofòniques Catalans a les emissores de ràdio La importància d’aquest mitjà de comunicació era considerada per tots els governs, com també pels qui aspiraven a ser governants Des del 1941, i encara més, a partir del 1947, la població amb accés a un aparell receptor va anar creixent, i el nombre de programes i de centres…