Situació
Espectacular torre del castell, de gran esveltesa.
ECSA - J. Colomé
Les restes del castell de la Fullola són situades en un petit turó, centre d’una vall que s’estén entre la serra de les Moles i el coll de la Mola, uns 12 km al nord-est de Tortosa.
Mapa: 32-19 (497). Situació: 31TBF017265.
De la carretera que va de Tortosa a l’autopista (C-237), a uns 8 km de Tortosa, on hi ha una pedrera, surt a mà esquerra la carretera que porta cap a l’Hostalet de la Mosca (8 km), des d’on agafarem la pista de terra que segueix, en direcció N, el torrent de la Fullola (5 km), moltes vegades pel curs del riu. També hi podem anar per la carretera asfaltada que surt de Bítem i porta fins al parc eòlic del Baix Ebre. Així mateix, a 7,5 km del Perelló, per la carretera de Rasquera, surt en direcció SW una pista que també hi porta. (JMT-JBM)
Història
Les primeres referències documentals sobre la Fullola són de la primera meitat del segle XIII, moment en què el terme era a mans dels Montcada. L’any 1208 Ramon de Montcada atorgà una carta de poblament a Pere Nebot i als seus per la qual els concedia el castell i el terme de la Fullola perquè el poblessin segons els costums de Tortosa. El 1216 hi ha documentada una altra carta de poblament del mateix indret, feta per Ramon de Montcada, aquesta vegada a favor d’Arnau de Figuerola i els repobladors que ell hi establís.
El lloc de la Fullola va passar a mans reials en temps de Jaume I i al segle XIV apareix unit al terme de la ciutat de Tortosa. Al segle XIX ja consta com a despoblat. (CPO)
Castell
Planta del castell, a escala 1:400, amb la reconstrucció hipotètica del seu recinte i d’algunes de les construccions del seu interior.
J. Bolòs
El castell de la Fullola és format, bàsicament, per una torre de planta circular i per un recinte, dins del qual hi ha un clos fet amb parets de tàpia i algunes dependències.
La torre cilíndrica és l’element més espectacular i visible d’aquesta fortificació. És una torre alta i esvelta. Té un diàmetre de 4,5 m i una alçada total d’uns 16 m. Al nivell de la porta, el gruix del mur és aproximadament d’1 m, fet que deixa un espai útil interior d’uns 5 m2. Segurament la base és massissa. Sigui com sigui, a uns 5 m hi deu haver un terra. Segurament, encara n’hi ha quatre més: a uns 8 m —que hom pot veure des de fora i que fa de terra d’una planta cega—, a uns 11 m —en relació amb una cambra que té una espitllera—, a uns 14 m —en relació amb la segona espitllera— i al cim, fent de sòl del terrat.
L’obertura més important és la porta, que s’obre cap a l’oest i que és situada a uns 5 m del sòl exterior. Aquesta porta rectangular és acabada, a fora, amb una llinda plana, monolítica; a l’interior, l’espai del mur és cobert amb unes fustes. Els muntants són fets amb pedres poc treballades i sobresurten una mica. A part de la porta, com hem dit, a uns 12 m i a uns 14 m d’alçada, hi ha dues espitlleres, orientades cap al S.
Els murs d’aquesta torre són fets amb pedres de mida mitjana, sense treballar i col·locades en filades. A la part superior són força petites, tot i que potser més ben arrenglerades. Tota ella devia ser arrebossada.
Aquesta torre era situada a l’interior d’un clos força ampli. Cap al S s’estenia fins a uns 11 m de la torre. Cap al N és possible que arribés fins a uns 27 m. Aquest recinte, actualment està molt malmès i resta mig cobert per la vegetació. A l’extrem nord, segurament dins d’aquest recinte, hi havia un clos fet de pedra i tàpia. Aquest tancat, que fa uns 15 × 15 m, potser tenia, a la part septentrional, una forma angulosa que s’adaptava al relleu. En l’únic sector on hom pot veure la tàpia és al costat meridional, on es conserva al llarg de 4,5 m. Damunt la base de pedra, hi ha un cos de tàpia d’uns 100 cm d’alt i la meitat d’un altre cos, tot molt desfet. Hi veiem els típics forats que fan 20 × 20 cm i que separen els diversos cossos o filades.
Entre aquest clos i la torre hi ha restes de nombroses parets. Sobretot, a la banda oest, veiem dues cambres annexes, que tenen una longitud d’uns 10,5 m i una amplada de 5,2 m. En part són buidades a la roca. Els petits fragments de paret conservats mostren unes filades de pedres poc treballades, unides amb morter de calç. Més cap a l’E i cap al S, hom veu restes d’altres parets, mig ensorrades i cobertes per les plantes. Cal assenyalar que, a unes dotzenes de metres cap al NW hi ha restes d’una construcció també feta amb tàpia, de planta molt reduïda (amb uns 3 m de costat).
A part d’aquestes possibles restes relacionades amb el castell, el nucli de poblament medieval era completat amb l’església, gòtica, situada a l’E de la torre, i segurament amb diversos habitatges situats, mig dispersos, a l’entorn de la fortificació. De fet, encara ara es poden veure diferents cases de pagès a menys d’un centenar de metres al voltant del castell. Més lluny, altres masos han estat refets com a segones residències.
Aquesta realitat coincideix amb allò que ens diu la carta de poblament de l’any 1208, quan parla de “castellus cum turre et domos […] et casales”. Això fa pensar que aquesta torre i altres elements del castell han d’ésser fets al segle XIII, potser cap a l’any 1200. Això no obstant, alguns elements poden ésser més antics, fins i tot algun pot ésser d’abans de la conquesta cristiana, i, certament, alguns poden ésser més moderns i ja clarament gòtics, com algunes de les cases fetes o refetes al voltant de la fortificació. (JBM-VAB-JMT)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 226, pàgs. 313-314 i doc. 239, pàgs. 336-337 i vol. I (II), pàgs. 776-777
- Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 574-575
- Miravall-Alavedra, 1980, pàgs. 23-24
- Buron, 1989, pàg. 75