Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
alpinisme

L'any 1985 l'alpinisme català coronà per primera vegada l'Everest
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les rieres de…
L’orellut alpí
Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el…
Portè
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la capçalera de la vall de Querol, al límit amb Andorra i el País de Foix.
Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi…
Talpó dels prats
El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit i…
hulla blanca
Economia
Física
Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.
La proporció d’energia produïda per l’hulla blanca és més aviat modesta el 7% i sembla mantenir fins ara una tendència estable L’emplaçament ideal d’una central hidroelèctrica és aquell que proporciona la caiguda d’un gran volum d’aigua des d’una alçària considerable, amb escassa variació de flux entre estacions Bé que aquestes condicions naturals no són gaire freqüents, l’home pot aplicar una tecnologia que millori les condicions físiques locals Els perfeccionaments tècnics augmenten, però, els costs de producció El preu del kWh marginal d’origen hidràulic s’eleva a poc a poc, evolució més…