Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Néstor Basterretxea Arzadun
Escultura
Escultor i director de cinema basc.
Fill d’un polític del Partit Nacionalista Basc, la seva família s’exilià a França i a l’Argentina, on es formà i on desenvolupà les primeres activitats artístiques i també com a dibuixant publicitari Quan tornà al País Basc 1952 li fou encomanada la decoració de la cripta d’Arantzazu 1954, acabada el 1982 El 1957 formà amb Jorge Oteiza, que l’influí decisivament en la seva dedicació a l’escultura, i amb Agustín Ibarrola l’Equipo 57, i el 1966 el grup Gaur amb Oteiza, Eduardo Chillida i altres artistes Els anys 1963-73 treballà en el disseny industrial, d’interiors d’hotels i de mobles, i…
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael…
Enrique Cerdán Tato

Lliurament del premi Maisonnave a Enrique Cerdán (2010)
Universitat d’Alacant
Periodisme
Periodista, autor i crític teatral, escriptor i guionista.
Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…
Ramon Dagà i Jofresa
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i Fanny Toms,…
Maximilià Thous i Orts
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…
,
Javier Bardem

Javier Bardem amb l’Oscar com a millor actor secundari per No Country for Old Men
© Matt Petit / A.M.P.A.S
Cinematografia
Nom artístic de Javier Encinas Bardem, actor cinematogràfic castellà.
Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I Uribe Perdita…
Francesco Landini
Música
Compositor de la segona generació del Trecento italià.
Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…
El període menorquí de la literatura catalana
Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis 1756-63, 1782-98, es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intellectualitat…
Ausiàs Marc, poeta
Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant Acuita’t, doncs…
Pere Serra i Postius
Història
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…
, ,