Resultats de la cerca

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…

Tenen una estructura complexa i un metabolisme particular immunoglobulina Hom pot diferenciar-ne dos tipus les que tenen una activitat polivalent i les específiques d’antígens virals o de bacteris coneguts Són obtingudes a partir de la sang de donadors convalescents o hiperimmunitzats

A partir de les tècniques d’immunohistoquímica s’estudia la presència de determinats antígens específics de teixit o tumor Això permet un diagnòstic histològic més acurat i rigorós que el de les tècniques de tinció convencionals, i detecta la presència específica de cèllules en lesions de mides microscòpiques Pe aquesta raó és útil en el diagnòstic de micrometàstasis ganglionars

Es denominen reaccions d’hipersensibilitat un conjunt de trastorns orgànics molt diversos provocats per respostes immunitàries de tipus específic que, en desenvolupar-se en grau molt exagerat, causen lesions diverses en els propis teixits En realitat, els mecanismes implicats en reaccions d’hipersensibilitat són els mateixos que intervenen en les respostes immunitàries beneficioses ja descrites, però es desenvolupen en grau tan acusat, que generen fenòmens inflamatoris capaços de produir lesions en els teixits Les reaccions d’hipersensibilitat són la base de molt diversos trastorns en què, d’…

Definició Es consideren malalties o trastorns autoimmunitaris  algunes alteracions orgàniques de molt diversos tipus produïdes per una fallada del sistema immunitari, que anòmalament desencadena una resposta immunitària errònia elaborant anticossos capaços d’atacar elements constituents del propi organisme com si es tractés d’agents estranys nocius Causes L’origen íntim d’aquests trastorns no es coneix amb exactitud, per bé que se n’han pogut establir algunes pautes Hom considera que són deguts a una fallada en el mecanisme de tolerància, gràcies al qual normalment el sistema immunitari no…

Definició És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que en resposta al contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la major part de la població, origina una intensa resposta inflamatòria aguda Les manifestacions de l’allèrgia són molt variades i depenen dels teixits o òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala, de manera que es considera que aquest mecanisme patològic és responsable de trastorns com ara dermatitis atòpica, urticària i angiedema, rinitis allèrgica, febre del fenc, asma bronquial i xoc anafilàctic Cal destacar que en l’actualitat…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…

Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs

Doctorat a París el 1945, el 1948 era fellow d’hematologia a la Harvard Medical School i d’immunologia l’any següent L’any 1980 li fou concedit el premi Nobel de medicina, que compartí amb G Snell i B Benacerraf Els seus treballs més importants són dedicats a l’estudi dels antígens de superfície dels leucòcits, i la localització dels gens que controlen la seva producció i transmissió hereditària Aquests treballs han tingut una gran repercussió en l’estudi de la histocompatibilitat i els trasplantaments de teixits

Fermenta la glucosa, el sorbitol i el mannitol, amb producció d’àcids i gas mai no fermenta la sacarosa, ni la salicina, ni l’adonitol No produeix indol del triptòfan i el resultat de les altres proves IMVIC és roig de metil positiu, butilenglicol negatiu i citrat positiu és a dir, IMVIC -+-+, gelatina negativa i lactosa negativa El gènere comprèn 600 serotips diferents, tots, però, amb les característiques esmentades La classificació més correcta de les salmonelles és basada en la natura de tres antígens somàtic O, flagellar H i capsular K o Vi Aquest gènere comprèn espècies…