Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…

La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…

La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions…

Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de…

Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…

La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

La ciutat i el camp Fins al segle XIX les grans ciutats eren excepcionals es tractava de capitals dels grans imperis, com Roma o Constantinoble, o dels principals estats absoluts, com Londres, París, Viena, Nàpols o de grans centres comercials o artesanals medievals, com Venècia, Florència, Lió Al començament del segle XIX, quan per primera vegada en la història de la humanitat la població mundial va assolir la xifra de mil milions de persones, aproximadament el 90% de la gent vivia encara en medis rurals Posteriorment, com a conseqüència de la Revolució Industrial, primer a Anglaterra i…

Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…