Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
neulia
Fitopatologia
Malaltia que la boira causa en les plantes i que produeix l’esgrogueïment i l’assecament abans de la maduresa.
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
borró sec
Fitopatologia
Malaltia de l’avellaner que es manifesta per l’assecament de les gemmes abans de la brotada o després d’haver sortit les primeres fulles.
Els arbres atacats, en no poder produir noves branques, s’assequen i moren Malgrat el descobriment de l’agent causant de la malaltia, hom ha aconseguit de trobar un sistema de lluita eficaç que consisteix en dues polvoritzacions -una a la darreria de juliol i l’altra a mitjan octubre, en acabar de recollir les avellanes- d’una mescla de brou bordelès i d’arsenat de plom També resulta eficaç el tractament fet a mitjan octubre a base d’acetat de fenilmercuri
desembastonar
Indústria tèxtil
Treure (les troques, etc) dels bastons on estaven suspeses, per tal d’introduir-les en algun bany de blanqueig, tint, etc, o també per a llur assecament.
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
assecant
Química
Emulsió d’oli, generalment de llinosa o essència de trementina, amb una sal metàl·lica (plom, manganès, zinc, cobalt) que té la propietat d’accelerar l’oxidació o assecament dels olis emprats en pintura.
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
grafiosi
Fitopatologia
Greu malura de l’om, anomenada també mal holandès de l’om, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.
El reialme de les molses
A la tundra, i molt especialment a la tundra típica que es fa en els territoris compresos entre les isotermes de juliol 4-5°C i 8-11°C, hi senyoregen les molses fan una coberta contínua, una flonja catifa que només interromp el curs indecís de les aigües de fosa Més al nord, a l’anomenada tundra septentrional, també les molses fan bandes torboses que encerclen claps nus, erms que resulten d’una particular dinàmica de congelació i desglaç del sòl Hom ha descrit la tundra com una taigà sense arbres De fet, una i altra comparteixen trets climàtics i un nucli d’animals i plantes comuns Però…