Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació…
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa,…
escórrer
Desfer els punts (d’una malla), les bagues (d’un llaç, etc), estirant el fil, la cinta, etc.
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió ,…
cordar
Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc.
El gènere de punt
Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es…
cadenat

Cadenats de combinació
Tecnologia
Tanca no fixa proveïda d’una barra que hom introdueix dins les bagues, les orelles, etc., d’una caixa, un armari, una porta, etc.
Consisteix en una caixa que tanca els mecanismes de pany i d’on surten els dos extrems d’una barra, generalment en forma de U, l’un articulat i l’altre proveït d’una mossa on encaixa el pestell Els mecanismes de pany poden ésser substituïts per una combinació que per mitjà d’un joc de mosses i sortints trava el braç articulat de la barra
Josep Carreras i Alberich. Pintes i lliços per a la maquinària tèxtil
Els teixidors tenien sempre a l’abast unes pintes d’acer, que utilitzaven per a desteixir una part de la roba quan s’hi havia produït un defecte o per a dissimular-ho Publicitat de Carreras i Alberich a Indicador General de Barcelona , 1877 Els germans Josep i Benet Carreras i Alberich eren uns petits teixidors de Terrassa, que estudiaren tècniques de millora dels procediments tèxtils Les pintes que utilitzaven eren fetes de canya, fins que el 1833 arribaren les primeres pintes d’acer, procedents de la Gran Bretanya, que substituïren ràpidament les altres Josep Carreras inicià pel seu compte…
Sant Llorenç dels Porxos (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Sant Llorenç fou construïda en un indret bellíssim a l’extrem d’un cingle situat a primeres elevacions de la Serra dels Lladres, domina una esplèndida vista panoràmica de les primeres elevacions dels Rasos de Peguera, el pla de Campllong i les bagues de Tersà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,7 — y 64,9 TCG 977649 Una vista de l’exterior de l’església, encimbellada a l’extrem d’un cingle, situada enmig d’un paisatge meravellós J Pons Vista exterior de l’església des del…