Resultats de la cerca

Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou  Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i  Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979 Isidor Marí…

Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de…

De formació autodidàctica, feu les primeres prospeccions a l’illa de Cabrera de la mà de Guillem Rosselló i Bordoy Realitzà excavacions a Palma i en diversos jaciments pretalaiòtics i talaiòtics de Mallorca, entre els quals es troben Son Serralta Puigpunyent, es Vincle Vell Palma, es Figueral de Son Real Santa Margalida, Son Oms Palma i el Turó de ses Abelles Santa Ponça Com a restaurador, la seva tasca fou decisiva per a establir la tipologia de les ceràmiques talaiòtiques i islàmiques de Mallorca Publicà, en collaboració amb altres arqueòlegs, memòries de les seves excavacions i diferents…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques calcàries de l’…

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de…

Vida i obra Tot i treballar en el negoci familiar de materials de construcció, desenvolupà una gran vocació creativa i cultural, amb un interès especial pel cinema, la pintura i la literatura Des de finals del franquisme, formà part activa d’un nucli cultural a Campos, i participà en esdeveniments com els Cicles de Conferències de 1966, els recitals de Nova Cançó del 1967 i les Festes de les Lletres dels anys setanta Fou editor, corresponsal del Diario de Mallorca El 1969 guanyà el premi Blanquerna de Manacor pel poemari Home de primera mà  publicat el 1972 i, el 1973, el premi Les Illes d’Or…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…