Resultats de la cerca

La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa…

És anomenada glossitis la inflamació de la llengua, que pot evolucionar en forma aguda o en forma crònica Aquest trastorn pot ésser ocasionat per nombroses circumstàncies, algunes sense importància —com ara irritacions, processos febrils, administració prolongada de certs antibiòtics o processos infecciosos lleus— i d’altres greus —com ara mancances de ferro o de vitamina B— Així, davant l’aparició de taques o lesions persistents en la superfície de la llengua, convé d’adreçar-se al metge, ja que aquestes taques podrien evidenciar la presència d’un trastorn greu Es absolutament normal que la…

Les carns fresques es contaminen amb facilitat i rapidesa si no es conserven, després del sacrifici de l’animal, en condicions adients Per això, convé comprar aquests aliments en establiments que siguin de confiança, on es tingui la seguretat que hauran estat mantinguts en condicions correctes De tota manera, per a considerar si el producte és fresc, cal tenir en compte que per a adquirir l’aspecte, la coloració i la finor que la caracteritzen, la carn de vedella s’ha de conservar en el frigorífic entre unes 24 i 48 hores abans que sigui exposada a la carnisseria i la de bou, entre 24 i 72…

Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La musaranya etrusca…

És anomenada càncer o tumor maligne de llengua la proliferació d’un grup de cèllules anormals pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a desenvolupar-se de manera accelerada i formen una massa o tumor, que de manera progressiva envaeix els teixits sans veïns i, fins i tot, es propaga per la circulació limfàtica i sanguínia fins a d’altres òrgans El càncer de llengua és nou vegades més freqüent en els homes que en les dones i incideix especialment en persones que consumeixen tabac, ja sigui en forma de cigarrets o en pipa, i en les persones alcohòliques Quan es presenta una taca …

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable…

La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’hipoderma Des del teixit…