Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de…
Sant Joan d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Façana de ponent, austera i poc expressiva, d’aquesta interessant església de tres naus ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan d’Aurós és situada uns 200 mal sud de la casa d’Aurós, que és a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH486225 Història No es té constància documental d’aquesta església, situada al lloc d’Aurós, que formava part de la jurisdicció de la vall d’Àneu, i que a la primera meitat del segle XIX havia gaudit de jurisdicció pròpia Actualment, l’església de Sant Joan és reduïda a la categoria d’ermita MLlC Església…
Sant Pere de Talteüll (Massoteres)
Art romànic
Situació Església singular formada per dues naus paral leles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli de població de Talteüll, prop de l’antic castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres mencions documentals d’aquesta antiga parròquia del bisbat d’Urgell data del 1065, any en què al testament sacramental d’Ermengarda, jurat sobre l’altar de Sant Protasi d’Ivorra, s’especifica que la…
Sant Miquel de Cruïlles

Interior de l'església de Sant Miquel de Cruïlles
© Jaume Ferrández Rubió
Monestir
Antic monestir benedictí, al poble de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà).
L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…
Martorelles
Vista de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a l’esquerra del Besòs i accidentat pels darrers contraforts del terç nord de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Dit també Martorelles de Baix en oposició al de Dalt o Santa Maria de Martorelles, limita amb els termes de Santa Maria de Martorelles SE, Sant Fost de Campsentelles SW, Mollet del Vallès NW, Montornès del Vallès NE i Montmeló N Martorelles s’emplaça a la vall baixa de la riera de les Canals, i és en part accidentat pels darrers contraforts interiors de la Serralada Litoral, excepte la part propera al riu, de terres planes, antigament conreades i ara ocupades per la indústria El curs del Besòs fa de límit amb el municipi de Mollet del Vallès, a ponent A llevant, el…
Sant Llorenç de Maçanet (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església parroquial de Sant Llorenç de Maçanet, molt modificada, amb dos dels antics absis sobrealçats per una obra de fortificació F Tur L’església parroquial de Sant Llorenç és al centre de la població de Maçanet de la Selva Mapa 365M781 Situació 31TDG777253 JAA Història L’any 1002 el comte de Barcelona-Girona, Ramon Borrell, va cedir Maçanet al vescomte Sunifred de Girona Entre aquesta data i el 1079, que fou erigida en parròquia, es devia realitzar la construcció de l’església de Sant Llorenç probablement entre el 1040 i el 1075, segons que es desprèn…
Els verds
“Li va bé sense embolicar” La pregunta és comuna en el llenguatge comercial quotidià dels alemanys Les bosses de plàstic són una raresa a Alemanya, en efecte No es regalen sense més ni més, sinó que es venen, i en tot cas, els caixers suggereixen als clients la conveniència de comprar bosses de llarga durada Als semàfors, un rètol convida els conductors a apagar els motors dels vehicles, si han de romandre estona parats, mentre que l’ús de la bicicleta ha experimentat una important revifalla fàcilment perceptible al carrer En el desenvolupat centre d’Europa, a què es deu aquesta actitud tan…
“Sato yama”
Miniatura l’estereotip de les coses japoneses La puixant indústria metallúrgica, sobretot l’automobilística, potser ha esvaït una mica aquesta imatge típica i fins i tot tòpica, però l’altre sector dominant, el de l’electrònica, consolida amb escreix el prestigi convencional Miniatures artístiques de tota mena i circuits electrònics miniaturitzats, certament, però també, potser sobretot, miniatures en els paisatges, trencaclosques policromats als antípodes de les uniformes monotonies del monoconreu extensiu o de les interminables boscúries d’arbres coetanis, tan corrents en altres contrades I…
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…
Santa Maria de Taüll
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb funcions de parròquia del poble de Taüll.
L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers…