Resultats de la cerca

Es caracteritzen per la regressió dels òrgans visuals i la reducció o l’absència total de pigmentació corporal tenen ben desenvolupats els organs del tacte i dels sentits Són lucífugs i solen necessitar una temperatura constant Es nodreixen de productes de degradació orgànica Constitueixen la fauna hipogea, amb representants de molts grups, especialment insectes, aràcnids, miriàpodes, crustacis i molluscs

Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou 1955, posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut 1960, on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta Treballà al sistema de la Fou de Bor Cerdanya, on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp 1962, la més…

El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…

Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…

Els hàbits crepusculars dels nostres caprimulgiformes, la seva permanència a terra durant llargues hores i el seu vol silenciós i erràtic, fan que l’aparició d’aquests ocells sigui sempre sobtada, cosa que probablement pot explicar el nom d’enganyapastors Caprimulgus europaeus que rep l’espècie de la fotografia Oriol Alamany L’ordre dels caprimulgiformes Caprimulgiformes comprèn 5 famílies d’ocells nocturns, d’aparença i costums sorprenents, de les quals 4 són exclusivament tropicals i una té alguns representants que nien en zones temperades i hivernen en zones càlides Els…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en…

La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans…

Definició La tuberculosi pulmonar , anomenada també antigament tisi o fímia , és la forma de presentació més habitual de la tuberculosi, malaltia infecciosa causada pel bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis Aquest microorganisme sol entrar en l’ésser humà per via respiratòria i pot causar diversos trastorns als pulmons, des d’on la infecció es pot estendre a la resta de l’organisme i originar diverses complicacions que han estat causa de mortalitat important abans de l’aparició dels antibiòtics, per bé que actualment aquesta malaltia es pot guarir del tot sense provocar complicacions si…