Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
L’anticlericalisme a Reus
Crema de convents a Reus, Panorama Español , Madrid, 1842-45 BC El sentiment anticlerical, que a la llarga esdevingué antireligiós, va prendre cos durant les primeres dècades del segle XIX, bàsicament a remolc de les actuacions polítiques dels eclesiàstics contra les transformacions liberals Durant la guerra del Francès feren una oposició essencialment retòrica, i pocs anys després, en el Trienni i la guerra dels Set Anys, la feren amb les armes a la mà, incitant els altres a empunyar-les i comandant-los Exemple de la primera actitud fou la denúncia a la Inquisició d’un article publicat el…
Francesc Tomàs i Valiente
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret.
Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
El poder local a Mallorca
Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…
Paraguai

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
Andreu Bertran, bisbe de Barcelona (1416-1419)
Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors de comptes diputat eclesiàstic Andreu Bertran València segle XIV – Barcelona 1433, bisbe de Barcelona diputat militar Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Francesc Basset, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc oïdor reial Joan Desvalls, ciutadà de Barcelona El Cisma d'Occident 1409-1417 Font B de Riquer…
Pere II de Catalunya-Aragó

Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
1413-1461: La consolidació i la independència de la institució
Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…
Les revolucions liberals. 1808-1868
Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…