Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
La ramaderia i el bosc
El bestiar, la llana, la carn i els mitjans de transport Una esquella, amb el so de la qual el cap de bestiar guia el ramat Carrutxa En el món pagès, per poder llaurar, passar els rascles, batre o traginar tota mena de productes es necessitava bestiar de tir, ja fossin bous, cavalls, mules o ases Per a complementar l’alimentació es necessitaven gallines, conills, porcs o xais Però la demanda també venia dels sectors no pagesos els traginers necessitaven animals per al transport les ciutats, carn per a les carnisseries públiques, que en subministraven a la població els blanquers i cuireters,…
La ruptura feudal
El que s’anomena ruptura feudal és essencialment un procés de reorganització de gran abast de les realitats polítiques, econòmiques i socials, que es va iniciar al primer terç del segle XI i que es va prolongar fins al final del segle XII Fou, doncs, un procés de llarga durada, amb acceleracions en diversos moments, però que finalment donà lloc a una societat en què les relacions entre els homes i la consciència d’aquestes relacions havien experimentat transformacions profundes i irremissibles L’assalt al poder comtal Entre el 1020 i el 1060 la ruptura feudal es manifestà espectacularment com…
Banc de Sabadell (1881-1997)
La constitució 1881 Al servei de la indústria llanera i de la ciutat de Sabadell Primer local del Banc de Sabadell en l’edifici del Gremi de Fabricants Banc de Sabadell, Cent anys d’història , Sabadell 1982 El Banc de Sabadell es constituí el 31 de desembre de 1881 És el darrer dels bancs creats durant la Febre d’Or L’escriptura de constitució manifesta que l’objectiu “ es fomentar y proteger los intereses del comercio, de la industria y de la propiedad en la presente —ciutat de Sabadell—, y al propio tiempo para dotar a la misma de una institución desde muchos años reclamada ” Aquesta…
L’organització eclesiàstica del bisbat de Lleida
Art romànic
Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…
Àfrica

Mapa polític d’Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…