Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
colònia escolar
Educació
Institució dirigida per mestres i destinada a complementar l’acció educativa de l’escola amb la formació a l’aire lliure (mar o muntanya), generalment durant el període de vacances d’estiu.
Hi ha també colònies permanents per a alumnes físicament dèbils Les primeres colònies escolars nasqueren a Suïssa el 1876, i el Museo Pedagógico Nacional de Madrid en creà la primera a Espanya el 1887 El 1906 foren creades pel municipi de Barcelona, i per iniciativa d’Hermenegildo Giner de los Ríos, les primeres colònies escolars, subvencionades per particulars el 1916, en ésser creada la Comissió de Cultura, passaren a càrrec de l’ajuntament N'hi hagué de diversos tipus de vacances d’estiu colònia Vilamar de Calafell, Turissa de Tossa, per a aprenents granja la Flor de Maig, de…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
Rerum Novarum
Encíclica de Lleó XIII publicada amb data del 15 de maig de 1891.
Per primera vegada hom es plantejava en un document d’aquesta mena els problemes dels obrers en el món industrial Denuncia el liberalisme polític i econòmic que destruí el teixit d’institucions socials del món anterior a la Revolució Francesa, debilità la influència religiosa i deixà l’obrer indefens davant la nova situació A la vegada, defensava enèrgicament la propietat privada contra els corrents socialistes i condemnava solemnement aquests corrents Presenta la lluita de classes com a resultat de l’odi dels pobres contra els rics, la qual, fomentada pels socialistes, no respecta les…
esclerema dels nadons
Patologia humana
Alteració poc freqüent del greix subcutani que es presenta sobretot en els nodrissons prematurs dèbils.
És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies
angioma senil
Patologia humana
Hemangioma propi dels ancians format per capil·lars de parets dèbils que determinen masses fàcilment compressibles.
cangur
Cangur, mamífer marsupial australià
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben…
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
swing
Música
Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.
Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…
ajagut
Agronomia
Accident que afecta els cereals, d’una manera especial a les terres més fèrtils, consistent en la vinclada de les tiges.
En cas d’ajeure's durant la fase herbàcia, la floració s’esdevé en condicions defectuoses si l’accident té lloc passada la fecundació de les flors, la granada s’esdevé anormalment i com a conseqüència els grans resten petits i mal conformats En qualsevol cas la sega o la recollecció resulten dificultoses Les causes que provoquen l’ajagut poden ésser desequilibris nutritius, sembres excessivament espesses, pluges persistents i vents Un excés de nitrogen al terreny en relació amb el fòsfor i el potassi comporta un gran creixement dels cereals, però llurs teixits són dèbils i…
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb les reaccions…