Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Sant Miquel de Llíria

Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
Lleva del Biberó
Història
Lleva de soldats nascuts els anys 1919 i 1920 mobilitzats pel govern de la Segona República per combatre els revoltats de la Guerra Civil Espanyola.
La denominació, atribuïda a Frederica Montseny, fa referència a l’edat dels reclutes, mobilitzats pel decret de l’abril del 1938 i incorporats a l’exèrcit entre el maig i el juliol, alguns amb disset anys acabats de complir, els quals en condicions normals haurien d’haver estat cridats a files els anys 1940-41 L’avanç de l’exèrcit franquista fou el detonant del decret, i durant la retirada s’hi afegiren els mobilitzats de la lleva del 42 nascuts el 1922 En total foren més de 30000 els adolescents de Catalunya que participaren directament en els combats molts d’ells ja es dedicaven…
tangut
Història
Individu d’un poble afí al tibetà que habitava la regió del curs superior del Huang He i la vasta àrea del Kokonor.
Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la…
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia…
Axum

Les esteles d’Axum
Ian Swithinbank (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Localitat de Tigre, Etiòpia.
Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra Pèrsia que…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El…
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…
pescador | pescadora
Pesca
Persona que es dedica a la pesca.
El gremi de pescadors fou molt important a València, on els pescadors de l’Albufera, Russafa, Catarroja i el Grau obtingueren importants privilegis corporatius durant els segles XIV i XV 1353, 1373, 1382, 1393, 1404, 1415, 1454 i amb menys intensitat durant les centúries següents 1549, 1599, 1626 les ordinacions tradicionals foren confirmades per les autoritats borbòniques en 1748-61 A Barcelona el gremi de pescadors era, al segle XVIII, el més important dels gremis de la mar Tenia el seu origen en la confraria de barquers, formada el 1380 i dividida el 1426 entre els barquers vells, sota l’…
Dolors Piera i Llobera
Història
Mestra, sindicalista i política.
Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada consellera pel PSUC…
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…