Resultats de la cerca

La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els alous que en…

Consisteix, bàsicament, a decidir quina eina de cerca és la més apropiada per a cada cas i a triar la cadena de caràcters més adequada per a començar-la La manca d’estratègia prèvia provoca un gran nombre de resultats inútils, coneguts amb el nom de soroll documental

Situació Fortificació rectangular en un puig que domina la masia de Joveró ECSA - J Bolòs Fortificació encimbellada en un turó, sobre la masia de Joveró És situada a uns 2 km al sud-oest de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798074 S’hi pot anar des de Jorba, agafant la via asfaltada que uneix aquesta població amb la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Resta a la dreta, al cim d’un pujol, al qual és més fàcil d’accedir per la banda de ponent JBM Història No es coneixen notícies històriques referents a aquesta torre, que sembla ésser una torre de guaita subsidiària del mas de…

Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i…

Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la fortalesa a mà…

Situació Detall de les escasses restes d’aquest habitatge o fortificació que domina la Noguera de Tor ESG Les restes d’aquest antic habitatge es troben a l’anomenat Tossal Rostides, un contrafort del vessant oest de la Serra Capitana que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, al N d’Iran Mapa 32-10 213 Situació 31TCH173038 Per a arribar-hi des del poble d’Iran, cal seguir una pista nova que va al Pont de Saraís, per on es creua la Noguera de Tor Justament en el segon revolt del camí cal deixar el cotxe, pujar en direcció W, i en deu minuts s’arriba al capdamunt de l’elevació on hi ha la…

El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…

Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…