Resultats de la cerca

Situació i presentació Per l’interior els límits són amb Cabrils N-NW i amb Vilassar de Dalt W la partió amb aquests termes segueix gairebé l’històric camí ral o camí del Mig, que possiblement segueix el traçat de l’antiga Strata Francisca o camí dels francesos i el seu precursor, la Via Augusta dels romans La vila de Vilassar de Mar, cap de municipi i únic nucli de població, és al punt més sortint de la costa de llevant entre el cap Aspre de Calella i Montjuïc Les rieres de Cabrils i de Vilassar, que desemboquen a la mar, són els accidents geogràfics més destacats del municipi Pel que fa a…

Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…

Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…

La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

El 22 de juliol de 1458 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni Pere Ferrer Barcelona segles XIV-XV – en naufragi 1471/72, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Lluís d’Ivorra, cavaller i senyor de Fonolleres diputat reial Miquel Cardona, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ferrer Joan de Marimon, prior de Santa Maria de Meià oïdor militar Guillem de Montpalau, òlim Samasó, donzell de la vegueria de Girona i senyor de Montpalau, Argelaguer i Montagut oïdor reial Bernat Desllor, ciutadà de Girona i mestre en arts i en medicina L’abat Ferrer nasqué…

Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…

Un dels trets distintius de la societat catalana del set-cents, en sintonia amb les transformacions que s’estaven produint en els països europeus que s’encaminaven cap al desenvolupament capitalista, fou la superposició d’un ordre social basat en la fortuna, és a dir en les classes, al de la vella divisió estamental Pel que fa a Catalunya, Josep Fontana ha sintetitzat el complex quadre de relacions socials que s’establiren arran de les transformacions econòmiques Al capdamunt hi havia una noblesa diversificada uns pocs grans d’Espanya que no residien al país, una noblesa titulada i unes…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…