Resultats de la cerca

Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial i que el material d’un…

Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de Larboust, a l’…

Situació Porta de l’església que s’obre a l’extrem de ponent del mur de tramuntana, formada per dues arquivoltes d’arc de mig punt ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la part alta del poble de Pasiòls, a la riba dreta del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hom no té cap referència històrica sobre aquesta església a l’edat mitjana L’indret és conegut, així mateix, molt tardanament L’any 1208 és documentada la força de Pasiòls, que Rixovenda de…

Situació Sepultura excavada a la roca, desplaçada del seu indret inicial a causa d’un despreniment ECSA-J Oliva i J Ros La necròpoli de la Morana és situada a pocs metres al N del petit nucli de la Morana Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558275 Des del poble de la Morana cal agafar el camí que mena a Guarda-si-venes, i a uns 100 m de la cruïlla d’aquest camí amb un altre dit de la Bassa Nova, hom troba aquesta necròpoli en un marge a mà dreta del camí Necròpoli Es tracta d’una necròpoli que, probablement, s’ha de relacionar amb el poblament més primitiu del nucli de la Morana Avui…

Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins…

Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si tenim en…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Ancils, situat uns 2,5 km al SW de Benasc, al pendís de l’esquerra de l’Éssera Històricament, Ancils ha estat gairebé una mena de barri de Benasc, del qual ha depès en l’aspecte civil i religiós Sant Pere d’Ancils és documentada des de vers el 1020, en dues adquisicions que feren els senyors Enard i Sanga al terme de Benasc, al lloc anomenat la Coma de Sant Pere L’any 1068 el rei Sanç Ramírez, amb motiu de restaurar la seu episcopal, dotà Sant Vicenç de Roda amb un excusat, amb els seus fills i pertinences, que tenia a Aniscles Al fogatjament…

Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…

Situació Vista de la façana de ponent d’aquesta església, actualment molt malmesa J Tous L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell es troba enmig d’un bosc d’alzines JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG752948 Història No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell MLIC Església És un edifici d’una sola nau, probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau…