Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
Exposició Universal del 1888, Barcelona ECSA / GC-P El 1919 Josep Maria de Sagarra retreia el record heretat d’“aquell any de l’Exposició Universal , aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins” Unes afirmacions que recullen l’impacte que provocà en els coetanis, i que aquests saberen transmetre als seus successors, tot i que, com assenyalà Josep Fontana, l’Exposició “va representar molt poca cosa en la llarga…
botxes

En les botxes el jugador que tira ha de procurar que la botxa se situï al més a prop possible de la bola de referència
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència.
Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
bitlles catalanes
Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
Oci i diversió: teatre, meuques, toros, balls
El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria tèxtil havia culminat el seu procés de mecanització devers el 1830 Això no vol…
Edward Benjamin Britten
Música
Compositor, director i pianista anglès.
Vida Reconegut com un dels màxims representants de la música anglesa del segle XX, creà una obra immensa escrita en un particular llenguatge musical que el convertí en un dels personatges més interessants de la història de la música occidental del segle XX Anys de formació Nascut en una família anglesa benestant aficionada a la música, demostrà un talent precoç que portà la seva mare a presentar-lo al compositor Frank Bridge durant la celebració del Festival de Norwich el 1924 Des de cinc anys el petit Benjamin, sense cap mestre, havia estat component diferents obres que despertaren la…
El desafiament en el joc
El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
El temps dels jocs
El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…