Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…
Sant Julià de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
L’actual església parroquial de Taús, dedicada a sant Julià, sembla una obra moderna concretament, sobre el portal d’accés consta la data del 1769 Un altre portal del mateix edifici, situat a la banda SW, en canvi, sembla tenir un origen més antic De fet, la vila i l’església de Sant Julià, juntament amb la de Sant Martí, són documentades l’any 1094, data en què Ramon Guillem de Taús deixà a Sant Julià un llegat d’una unça En les notícies posteriors de l’església de Taús, dels anys 1279-80, 1288, 1312-14 i 1391, o bé no s’esmenta l’advocació de l’església o hi apareix Sant Martí…
Frank Garvin Yerby
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià a la Universitat de Chicago i fou professor al Florida Agricultural and Mechanical College El 1944 guanyà el premi O Henry Memorial per Health Card , una història curta sobre la injustícia social La seva obra tracta principalment de la petita burgesia de raça blanca del sud dels EUA, en novelles que foren molt populars, com The Foxes of Harrow 1946, The Vixens 1947, The Golden Hawk 1948, Flood Tide 1950, A Woman Called Fancy 1951 i The Saracen Blade 1952 novelles que foren criticades per manca de rigor històric i per la segregació racial Hom considera que la seva millor obra és The…
Sant Llorenç d’Aiguaviva de Bergantes
Art romànic
El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300 L’actual església parroquial,…
Isaac Nathan
Música
Compositor australià d’ascendència jueva.
Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a…
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de SantPere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de SantPere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà…
Aubèrt

Vista de l’església de Sant Martí d’Aubèrt
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 912 m d’altitud, a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubèrt Al nord del poble es troba l’església inicialment romànica de Sant Martí final del segle XIII, molt desfigurada Conserva l’absis semicircular coronat per un campanar d’espadanya havia estat l’església de l’antic monestir de Sant Agustí, desaparegut A la plaça del poble hi ha l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del segle XVI en una paret hi ha encastada una estela romana de marbre Les mencions documentades recollides són tardanes i li donen el nom d’ Hubert el 1278 i…
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple…
Otto Erich Deutsch
Música
Musicòleg austríac.
Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la…