Resultats de la cerca
Es mostren 3520 resultats
incrustació i muntatge d’objectes
Electrònica i informàtica
Estàndard per a inserir, dins dels documents propis d’una aplicació, objectes creats per altres aplicacions.
Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf,…
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de…
jeroglífic | jeroglífica
La pedra de Rosseta, inscrita amb tres texts, jeroglífic, demòtic i grec, permeté a l’egiptòleg francès Jean-François Champollion, juntament amb altres documents, desxifrar l’escriptura jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…
llibre electrònic

Llibre electrònic
© Andrey Lavrishchev / Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic fabricat especialment per a poder llegir llibres, diaris, revistes i altres documents digitals.
El llibre electrònic, també anomenat eBook o e-book , a partir de la seva nomenclatura en anglès, o bé lector de llibres digitals o lector de llibres electrònics, té un disseny que imita la forma i les dimensions del llibre de paper generalment A4 o A5 Generalment, els aparells acostumen a tenir fins a 1 cm de gruix, no superen els 500 grams de pes, consumeixen molt poca energia i poden arribar a emmagatzemar des de centenars fins a milers de llibres i documents digitals, segons el model Les pantalles generalment són monocromes, si bé comencen a aparèixer models en color La…
preservació documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’activitats realitzades sobre els documents per tal de protegir-los i prolongar-ne la durada.
En els documents tradicionals, aquestes activitats són selecció adequada, identificació precisa, descripció completa, maneig acurat i disposició física en un dipòsit segur i amb condicions ambientals idònies
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat…
Diplomatari de l’Orient Català
Historiografia catalana
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria recollits per Antoni Rubió i Lluch.
Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els…
Liber feudorum maior
Miniatura del Liber feudorum maior
© Fototeca.cat
Cartulari que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats integrats a ella.
Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183…
multimèdia
Arxivística i biblioteconomia
Dit de la unitat bibliogràfica concebuda per a ésser utilitzada conjuntament i formada per dos o més documents o suports documentals.
Pot incloure text escrit, documents gràfics, enregistraments sonors o visuals i altres materials diferents del llibre, cap dels quals no és considerat el més important
reembors
Economia
Restitució d’una quantitat (en metàl·lic, en espècie o per mitjà de documents de crèdit) a qui prèviament l’havia desemborsada.
El reembors fet en metàllic extingeix immediatament l’obligació del deutor en canvi, el que hom fa per mitjà de documents de crèdit resta supeditat a la condició del cobrament en efectiu