Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi
Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016 El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros
Robert Eric Ricklefs
© The Pennsylvania State University
Ecologia
Ecòleg i ornitòleg nord-americà.
Graduat en ciències per la Universitat de Stanford 1963, el 1967 es doctorà per la Universitat de Pennsilvània, de la qual ha estat professor fins el 1995, després d’uns quants mesos de recerca postdoctoral al Smithsonian Tropical Research Institute Des del 1995 és professor investigador de la Universitat de Missouri Ha desenvolupat el concepte de comunitat ecològica, o biocenosi , la seva diversitat i la influència sobre la biologia dels organismes que el conformen, resultat de les interaccions que s’hi produeixen, investigacions que ha exemplificat, sobretot, a partir d’estudis sobre ocells…
Walter Clyde Allee
Ecologia
Zoologia
Zoòleg i ecòleg nord-americà.
Féu una contribució important a l’estudi del comportament social, les agregacions i la distribució geogràfica d’animals tant en medis marítims com terrestres Escriví Ecological animal geography 1937, The social life of animals 1938 i Principles of animal ecology 1949
Henry Chandler Cowles
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg nord-americà.
Professor de botànica a la Universitat de Chicago 1925, fou un dels iniciadors de la geobotànica americana El concepte de successió , més tard desenvolupat per Clements, fou introduït per Cowles en el seu estudi Vegetation of Sand Dunes of Lake Michigan 1899
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l…
Ramon Margalef: una ciència escindida
Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…
Les polítiques de recerca
Les polítiques de recerca i desenvolupament R+D o de recerca, desenvolupament i innovació R+D+I han pres un particular protagonisme els darrers anys en molts estats com a instruments importants de creació de riquesa i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans Aquest protagonisme recent explica en part les moltes llacunes d’informació, ja que les estadístiques directes sobre indicadors d’aquestes polítiques són encara escasses i manquen en molts estats, fins i tot en alguns dels més desenvolupats Aquest mapa sintetitza dues variables significatives de l’atenció que cada Estat dedica a…
microbiologia
Biologia
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Aquesta disciplina s’ocupa de la descripció dels nombrosos tipus de microorganismes protozous, algues, fongs, bacteris, rickèttsies, virus, etc, de l’estudi de llurs condicions i medis de vida, de llurs relacions amb la natura, de tots aquells casos en què els microorganismes actuen com a patògens en l’home, els animals i les plantes, dels processos industrials que mitjançant microorganismes produeixen aliments llevats de panificació, formatges, begudes alcohòliques, maduració d’embotits, etc i de la producció industrial d’antibiòtics, aminoàcids i dissolvents orgànics També és una ciència…