Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
El que cal saber de la flebotrombosi i la tromboflebitis
Patologia humana
La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions i malestar…
Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu…
Fèlix d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, testimoniat des del 781.
Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l' adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d'Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes…
Emili Vigo i Bènia
Historiografia catalana
Historiador i polític.
En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…
Carles Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Escriptor i periodista.
Després d’una extensa activitat literària durant el primer terç del s XX escriví en La Publicitat , Revista de Catalunya , La Rambla , Mirador i dirigí D’Ací i d’Allà que el convertí en un dels escriptors més brillants del període, marxà a París a l’inici de la guerra civil Durant l’exili, empès per la necessitat, abordà la biografia històrica Ensenada et son temps Le redressement de l’Espagne au XVIIIe siècle 1941, aparentment realitzada amb René Bouvier, però en realitat redactada per ell sol Un cop retornat a Barcelona ja d’ençà del mateix 1941, no abandonà el gènere i publicà Figures de…
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
Jeroni Zanné i Rodríguez
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista “Joventut” 1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i vicepresident Ben aviat exercí la crítica literària 1899, i escriví significatius treballs en defensa de l’ideari modernista, recollits en part a Riu amunt 1904, volum de crítica La seva poesia comprèn diferents…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Historiografia catalana
Escriptor, eclesiàstic i historiador de l’Església.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry…
L’Emperador
Literatura catalana
Novel·la de Jordi Coca publicada l’any 1997.
Desenvolupament enciclopèdic La vida de Suen a la recerca del mític Emperador serveix com a pretext per a mostrar la Xina del s XVII com a nucli d’una novella de formació en la qual el protagonista passa per la ignorància, la temeritat, el càstig, el coneixement i la prudència El viatge de Suen constitueix una allegoria de la vida humana forjada sota el patró dels clàssics i els precedents de l’existencialisme europeu, com és ara la narrativa de Kafka Empès pels relats orals del vell Sato, el jove Suen deixa un dia el seu poble amb l’objectiu de prostrar-se davant l’Emperador Aviat el viatge…
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…