Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Concepte de normalitat de la conducta sexual humana
Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la conducta sexual de…
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
funció
Música
Relació que un grau melòdic o harmònic estableix amb la resta de graus (el terme és especialment aplicat a la relació que estableix amb la tònica).
Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte…
neoclassicisme
Música
Nom amb què es designen els estils musicals de diferents èpoques referits de manera explícita a músiques del passat preuades per la seva excel·lència.
S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…
Catasús i Companyia
Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841 Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans Com la majoria dels catalans, s’installà a Santiago i no a l’Havana Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
tessitura
Música
Acuïtat mitjana d’una melodia o part.
Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya Les…
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…
anàlisi schenkeriana
Música
Nom amb què es coneixen els mètodes d’anàlisi derivats de l’obra de Heinrich Schenker.
Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…