Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Castell de Cabó
El topònim Cabó és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i, del castell de Cabó, en tenim notícies des del 1115 Els primers senyors del castell i la vila de Cabó foren els Caboet, que ocuparen un lloc preeminent entre les nissagues nobles de la comarca durant l’edat mitjana Fins a l’inici del segle XIII els Caboet se succeeixen ininterrompudament per línia directa en la possessió del patrimoni familiar, constituït principalment per les valls de Cabó i de Sant Joan però el matrimoni d’Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò 1185 representà la unió dels dominis hereditaris…
Francesc Barceló i Caimaris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu…
, ,
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol La…
clau
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’…
Vilatge del Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al llarg del s XIX…
Castell Nou vescomtal (Barcelona)
Art romànic
Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…
Castell d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…