Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Artur Osona i Formentí

Artur Osona i Formentí
© AF CEC
Excursionisme
Literatura catalana
Excursionista, escriptor i publicista.
Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891, Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…
, ,
suc de fruita

Suc de fruita
Alexandra E Rust (CC BY 2.0)
Alimentació
Líquid obtingut de fruita fresca, madura i rentada, per premsatge, i constituït solament per líquid, o bé per líquid i polpa, només d’endocarpi, finament dividida en suspensió.
Els sucs de fruita, la composició dels quals depèn de la fruita de procedència, no han d’ésser diluïts ni han de tenir indicis de fermentació i han d’ésser estabilitzats per un tractament físic sucs naturals o per additius sucs conservats Poden ésser clarificats, i hom hi pot addicionar aromes recuperades i àcids orgànics com ara àcid cítric i ascòrbic Han d’ésser exempts de pells, d’escorces i de llavors, i la seva anàlisi inclou la determinació de caràcters sensorials, sòlids, olis volàtils, acidesa, cendres, sucres, densitat i additius i, en els sucs de tomàquet, el…
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887…
Sant Pèire de Planèsas
Situació Vista de l’església des de la part sud-est, amb l’absis semicircular i els pilars exempts de l’antic campanar d’espadanya ECSA - A Roura El poble de Planèsas és situat a la riba esquerra de l’Aglí, aigües avall de Rasiguèras i aigües amunt de la Tor de França L’antiga església parroquial de Sant Pèire, al costat de l’antic cementiri, és situada uns 150 m al NE del poble, sobre un petit turó Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′ 07″ N - Long 2° 37′ 21″ E Planèsas és a 9 km a l’W d’Estagell per la D-17 i la D-9 PP Història Aquesta església fou una possessió de l’abadia de…
Necròpoli de Vulpellac
Art romànic
Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval J Bolòs…
Castell de Siurana (Siurana d’Empordà)
Art romànic
L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document aportat per…
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…
arqueig
Transports
Volum o capacitat d’un vaixell.
L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut TRB, que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast o bé l' arqueig net o tonatge de registre net TRN, que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació,…
higiene
Alimentació
Conjunt de condicions que tenen per objecte garantir les necessàries qualitats sanitàries dels aliments perquè siguin nutritius, d’aspecte agradable, nets i exempts d’agents nocius.
Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació