Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho…
Mendoza
Llinatge de la noblesa castellana que es consolidà econòmicament i políticament al s. XIV, amb la pujada dels Trastàmara al poder.
Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta…
cotilosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils anàpsids
integrat solament per espècies fòssils, que aparegueren en el Permià i s’extingiren en el Triàsic.
Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…
rudistes
Exemplar del grup dels rudistes (Hipurites castroi)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les…
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…