Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims anys del s III…
alfabet hebraic
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua hebraica.
Prescindint de les glosses cananeohebraiques en cuneïforme en les lletres de Tall al-Amārna, l’hebreu fou escrit en l’alfabet fenici de vint-i-dues consonants, algunes de les quals foren emprades de bon començament com a semivocals Només entre els segles IV i II aC hom començà d’adoptar l’escriptura anomenada quadrada, d’origen arameu Mentre a Qumran apareixen encara ambdues escriptures, la fenícia o paleohebraica ha estat conservada fins avui només entre els samaritans Per tal de preservar la lectura correcta de la Bíblia, els masoretes idearen vers els segles VI-VII dC dos…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio…
Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Museu
Museu inaugurat el 1975 a Argentona (Maresme), de titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951.
Installat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament Disposa de quatre plantes i un total de 800 m 2 , amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat Vestíbul del Museu del Càntir d’Argentona © Museu del Càntir - Marc Duran Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica…
galera
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de…
sufet
Història
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica (cartaginès).
A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per…
sa Caleta
Jaciment arqueològic
Assentament fenici arcaic del terme municipal de Sant Josep, a la costa meridional d’Eivissa.
S'hi establí entre la primera meitat del s VII i el començament del s VI aC Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular S'hi han reconegut installacions metallúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon Torres
Joan Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…
taula
© Yolanda Santiago - Fotolia.com
Prehistòria
Monument prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, que consta d’una pilastra monolítica o pedra de suport, de secció rectangular molt allargada, que fa de suport a una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal, una mica més ampla a la part superior.
El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma de ferradura, construït…