Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Vila medieval de Tàrrega
Art romànic
Situació La vila inicial, originada al peu del castell —al centre de la fotografia—, és avui dia un centre comercial i vital per a tota la comarca de l’Urgell ECSA-JTodó La vila de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, s’emplaça a la riba dreta del riu d’Ondara, a 373 m d’altitud, i és envoltada, al sud-oest, pels tossals de Cercavins a llevant, pels pendents de la Segarra al nord, pels tossals de l’Ofegat, de Sant Eloi i del Mor, mentre que a ponent s’estén la plana d’Urgell Per la seva situació geogràfica, la vila de Tàrrega, que rebé el títol de ciutat el 1884, ha constituït des de…
Pere Antoni Serra, bisbe de Lleida (1629-1632)
El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…
El panorama artístic a Tarragona
Art gòtic
La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
Ramon Solà I
Art gòtic
Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d…