Resultats de la cerca

Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…

Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació…

Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil   Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…

En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…

Exemplar de fúndul Fundulus heteroclitus , un peix capaç d’adaptar-se a un ample marge de salinitats, que podria desplaçar espècies hiperhalines autòctones Mariano Cebolla El fúndul o peix mòmia Fundulus heteroclitus és un peix petit de la família dels fundúlids Fundulidae, que pot arribar a atènyer 15 cm de longitud total quan és adult, si bé la majoria d’exemplars rarament superen els 10 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb la boca en posició súpera El dimorfisme sexual és evident especialment durant l’època de reproducció…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…

Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…

Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les quals calen…

La tonyina Thunnus thynnus ha rebut durant la primera dècada del nou millenni una gran atenció mediàtica, malauradament com a símbol de la pesca insostenible La introducció de noves tècniques de pesca i sistemes de comercialització al llarg del segle XX ha fet augmentar la pressió pesquera sobre l’espècie fins a dur-la al límit del collapse La tonyina ha estat un peix no solament explotat sinó també admirat pel humans des de temps immemorial n’és una bona prova que diverses cultures van incorporar a la iconografia la seva inconfusible figura, que apareix tant en pintures rupestres de 6000…