Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a la universitat d’Oñati Guipúscoa 1897 En el seu exercici com a jurista, es destacà especialment per la seva defensa del dret català des de càrrecs en institucions diverses Presidí també el Centre Excursionista de Catalunya 1927-31 De jove publicà diverses obretes de caràcter social influïdes per l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII, en part recollides a Cuentos socials 1893, i també la novella Miquel Grau 1894 Estigué vinculat a algunes de les plataformes del noucentisme i arribà a constar com a director de la revista “Empori” 1907-…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa 1936, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí , i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el 1994 El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i l’home déu posteriorment perduda i editada el 1986, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963 Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres…

Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a la Universitat d’Oñati Guipúscoa 1897 Des de la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1918-20 dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial, i com a director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya publicà les Institucions de dret català 1921 i Texts de dret català antic, entre altres Presidí també el Centre Excursionista de Catalunya 1927-31 i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratfge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a la Universitat de Barcelona Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901 A la darrera dècada del s…

Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…

Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de Benasc, de nom…