Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
catalitzador
Transports
Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pel motor tèrmic d’un vehicle fins a uns límits mínims, fixats per norma, i basat en la combustió catalítica d’aquests gasos.
Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos CO monòxid de carboni, HC hidrocarburs residuals o…
hèlix

Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
reposacaps

Reposacaps
En una perruqueria, placa d’acer inoxidable o d’altres materials on el client repenja el cap quan li renten els cabells.
Xavier Corberó i Olivella
Escultura
Escultor.
Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
panificació

Esquema d’una instal·lació de panificació contínua per a pa de motlle
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica Gràcies per la…
,
ferrocrom
Tecnologia
Aliatge de ferro i crom (60 a 75% de Cr) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
Hom l’obté en el forn elèctric a partir de mena de Cr, carbó de coc i quars Emprat en petits percentatges, forma carburs i millora les propietats de la ferrita