Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 16 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Juan ESTRENA Barcelona, 30101908 Sinopsi Don Juan Tenorio i Don Luis Mejía s’han citat davant de testimonis per decidir qui dels dos ha tingut més aventures amoroses durant l’any Guanya l’aposta Don Juan, que proposa un nou repte seduir Doña Ana, promesa de Don Luis, i una novícia, Doña Inés Aconseguit el seu primer objectiu, concerta,…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau Prou de…
lux
Física
Unitat SI d’il·luminació, que correspon a la il·luminació uniforme d’una superfície que rep el flux d’1 lumen per cada m2: 1 lx = 1 lm/m2.
Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó
© Universitat Catalana d’Estiu
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…
música de Noruega
Música
Música desenvolupada a Noruega.
Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…
música d’Oslo
Música
Música desenvolupada a Oslo (Noruega).
Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra d’Antoni de Capmany de Montpalau i Surís, una de les més transcendents i significatives de la historiografia catalana.
Desenvolupament enciclopèdic El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del s XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar…
Edvard Hagerup Grieg
Música
Compositor noruec.
Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…
Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Nom que prengué la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans quan, per decisió de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, fou convertida en biblioteca pública de recerca, el 1914, amb voluntat explícita de ser la biblioteca nacional de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep…
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…