Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Dolors Cinca i Pinós
Literatura catalana
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif, Baha Taher, Yabra Ibrahim Yabra, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix premi Crítica Serra d’Or 1994…
Ludwig Schnorr von Carolsfeld
Música
Tenor alemany.
Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou…
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’…
Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta postromàntic.
Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut filosòfic, i…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del s XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de doble…
Johann Stadlmayr
Música
Compositor alemany.
El 1603 era al servei de l’arquebisbe de Salzburg, i l’any següent, fou nomenat vicemestre de capella del prelat Mestre de capella el 1607, poc després ocupà aquest mateix càrrec a la cort de l’arxiduc Maximilià II a Innsbruck, ciutat on romangué la resta de la seva vida Stadlmayr fou un compositor prolífic i prestigiós que meresqué els elogis de M Praetorius en el seu Syntagma musicum 1618 i de WC Printz en Historische Beschreibung 1690 Les seves obres circulaven en antologies pels Països Baixos i Itàlia i es difonien en tabulatures per a teclat Compongué la seva abundant producció gairebé…
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…
Empar Granell i Tormos
Educació
Pedagoga i activista cultural.
Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…
Fernand Ouellette
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista quebequès.
Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn de la temàtica…
Jaume Calvetó, el farmacèutic d'Arenys
Arenys de Mar és una població que, al costat de les seves activitats agrícoles i de pesca, desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX activitats industrials Lògicament, i seguint la línia de la industrialització catalana, són els filats i els teixits els que s’installen a la població del Maresme, a més de les drassanes, vinculades al comerç marítim Però Arenys també tenia petits establiments dedicats a la indústria química Fàbriques de productes químics a Arenys de Mar 1849 El quadre adjunt fou publicat per Madoz el 1849 hi figuren 8 establiments dels indicats Produeixen verdet, un…