Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es compon…
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
bronquitis crònica
Patologia humana
Bronquitis que presenta tos productiva durant almenys tres mesos l’any en el curs de més de dos anys consecutius.
La causa fonamental és la inhalació de productes irritants, sobretot tabac, però també d’altres agents ambientals o laborals que, en conjunt, determinen l’estimulació de la secreció de moc per les cèllules de les vies aèries respiratòries, la paràlisi dels cilis d’aquestes cèllules amb la consegüent dificultat per a l’eliminació del moc, i l’alteració de la funció dels macròfags alveolars amb disminució de la resistència a la infecció broncopulmonar Això comporta aparició de tos, colonització de l’arbre bronquial per bacteris, inflamació de la mucosa bronquial i…
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
El que cal saber de la disenteria bacil·lar o shigel·losi
Patologia humana
La disenteria bacillar o shigellosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
Tabac i malalties broncopulmonars cròniques
Les vies respiratòries i els pulmons són les estructures de l’organisme que reben més directament els efectes del tabaquisme Les repercussions broncopulmonars de l’exposició prolongada al fum del tabac són diverses, tenint en compte els efectes nocius produïts per les nombroses substàncies tòxiques que conté Diverses substàncies contingudes en el fum del tabac irriten la mucosa respiratòria i provoquen, per consegüent, un augment de la producció de secrecions mucoses Alhora, però, algunes d’aquestes substàncies tenen una acció inhibidora del moviment dels cilis, apèndixs de les cèllules de la…
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten…